Treballem amb els mapes les corbes de nivell

CORBES DE NIVELL

Què són?

Tots el símbols del mapa ajuden a compondre’l de manera que ens proporcioni la millor idea possible de l’aspecte del terreny que representa.

Si observem atentament el mapa, veurem que és cobert de línies de color terrós, en alguns casos, negres. Aquestes línies se’n diuen corbes de nivell i indiquen la formació del terreny.

Les corbes de nivell són, en la realitat, línies imaginaries que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.

Entre dues corbes de nivell consecutives hi ha una diferència d’altitud física que s'anomena interval de nivell o equidistància.

Si poguéssim serrar horitzontalment llesques del terreny, cada 5 o 10 metres, el perímetre de cada una d'aquestes seccions del terreny, correspondria a una corba de nivell, en el mapa, i la distància existent entre elles, a l'equidistància

POSAR-HO A LA PRÀCTICA


A través d'un paisatge amb muntanya i riu:

Escala horitzontal  1: 5000

Escala vertical exagerada 5

Escala horitzontal  1: 5000

Escala vertical exagerada 5

Escala horitzontal  1: 5000

Escala vertical exagerada 5

Fomentar les TIC a l'aula

ANEM A LA FAGEDA D'EN JORDÀ

En aquest vídeo observareu una nova manera de voler comunicar-nos amb el nostre alumnat. Mitjançant la reproducció d’aquest a través de la pissarra digital de classe els nens veuran una sèrie d’indicacions que hauran de complir per dur a terme la sortida a la Fageda d’en Jordà.

A través d'aquest enllaç tindreu accés al vídeo: 

• https://www.powtoon.com/show/grUjFVCG3cP/som-exploradors/#/

Recurs utilitzat 

Un plànol de l’aula

En aquest plànol que vam realitzar a classe, veiem la nostra classe a escala 1: 60. Hem situat el punts cardinals, els mobles de la classe, i es dimensions que aquesta té.

A més, hem classificat les cadires de la classe segons si són detranes o esquerranes, a qui van dirigides i el color.

Fem una brúixola casera...

A la classe vam preparar una brúixola casera a partir d'una agulla i un fil com es pot observar a la fotografia següent:

D'aquesta manera vam orientar-nos per dins i fora de la classe per comprovar com funcionava, encara que realment la ideal per ensenyar i realitzar en una classe de primària seria elaborada amb un tap de suro, una agulla i un pot amb aigua, però per falta de material no vam poder fer.ho.

SOM EXCURSIONISTES...

Ens adentrem en el bosc per investigar...

En un camp descampat, les mestres amagaran diferents objectes. Els alumnes hauran de trobar aquests a partir de diferents pistes i amb l’ajuda d’una brúixola que els indiqui el camí.

En aquesta activitat es treballarà la orientació, per tal d’arribar a les pistes que han de trobar. Aquests objectes estaran fets de diferents materials, que un cop trobats ho hauran de marcar amb una creu al plànol que ho tenen representant en un paper del descampat. Els materials serviran per reciclar, on hauran de saber en quin contenidor s’han de llençar.

Aldana Rodríguez García

Fem d'exploradors!

L’excursió que he pensat consisteix en que els alumnes, en un terreny desconegut a la muntanya, facin una activitat de recerca i descoberta d’objectes desconeguts.

Dividirem els alumnes en grups de cinc. A cada grup se’ls proporcionarà un objecte petit com pot ser un pin que hauran d’amagar perquè un altre grup el trobi. Hauran de fer un mapa de la zona i en aquest escriure les pistes per trobar cada objecte,  comptant les passes que fan en una direcció i una altra per trobar el pin perquè els serveixi de guia als altres. Per fer aquest croquis els alumnes hauran de tenir clar on és el nord i on és el sud, per orientar als altres alumnes.

Després, cada grup donarà el mapa fet prèviament  a un altre grup diferent perquè trobin el pin amagat. Així, els diferents grups hauran de buscar els objectes amagats i guanyarà el grup que el trobi abans.

Els alumnes treballaran l’orientació i també a elaborar un mapa senzill amb el nord, el sud, l’est i l’oest.

Joan Gasulla Martínez


Orientació a la ciutat

L’activitat es portarà a terme amb nens i nenes de 3r curs de primària. L’activitat tractarà de conèixer el barri on se situa l’escola. Durant una setmana explicarem amb imatges i presentacions dinàmiques quins són els edificis i/o escultures més emblemàtics de prop de l’escola. Un cop fet això els repartirem un mapa elaborat pels mestres el qual constarà de dibuixos molt gràfics dels llocs d’interès i d’un camí que els uneix, on dirà el carrer amb el qual s’identifica. Els mestres poden incorporar carrers que no ens portin a aquests edificis o escultures, per tal que actuïn de distractors en l’orientació.

A classe treballarem amb el mapa situant-los en la porta de l’escola i preguntant què haurem de fer per arribar a un lloc a l’atzar. Els alumnes hauran de dir-nos per quin carrer haurem de passar. Podran fer-se el recorregut resseguit amb colors per tal de situar-se el dia de l’excursió.

El dia de l’excursió, anirem fent reunions pel carrer entre tota la classe. Per a això, es ficaran en cercle i parlarem i debatrem el recorregut, respectant els torns de paraula. També preguntarem als alumnes com saber el nom d’un carrer, i així veure els coneixements previs dels alumnes. Cada canvi de carrer que fem, preguntarem cap a on hem de girar, si esquerra o dreta, per tal de treballar aquests conceptes. A més treballarem la cooperació entre els alumnes de la classe, ja que el professor només farà de guia.

Laura Rojano Mateos

Som exploradors, marxem a investigar! Estudi d’un carrer de Barcelona

L’activitat es farà amb els alumnes de cicle mitjà, especificament amb els de 4rt de primparia. Aquesta sortida consistirà en saber i conèixer un carrer en concret d’un municipi.

Abans de fer la sortida, es farà un treball previ. Primer de tot es descobrirà els coneixements previs dels nens per després poder dur a terme correctament les fitxes didàctiques i vídeos amb la finalitat que els nens sàpiguen distinguir que dins d’un municipi hi ha diferents barris i dins d’ells diversos carrers.  Durant dos setmanes, es treballarà amb ells aquelles estructures (edificis, escultures, etc.) més rellevants del carrer i , a més , l’evolució del carrer durant aquests anys.  Així doncs, d’aquesta manera  visitaran les zones més conegudes d’ell de tal manera que podrem apropar més a l’alumnat a conèixer la seva ciutat i així adquirir uns aprenentatges més significatius.

Cal destacar que durant la sortida els alumnes portaran un dossier fet pel mestre on hauran d’anotar i contestar les preguntes que es plantegin per després a la tarda fer la posada en comú.

Durant l’excursió, hauran d’anar observant tot un seguit de coses. Segons les indicacions que posa al dossier, els nens hauran de seguir-les per tal de trobar les estructures més rellevants. A més, hauran d'anar encerclar-les a mesura que les van trobant. El docent per tal de trobar l'escultura o edifici important del carrer ,els anirà indicant mitjançant símbols que apareixen en el mapa.  

També, al llarg de tot el recorregut haurau d’anar comptant:

-       Comerços i botigues

-       Bars i restaurants

-       Entitats bancàries

-       Cases baixes antigues

-       Bloc de pisos moderns

-       Altres serveis

                                    

                                                                                                                                                                    Judit Pascual Ferrer

Fem de Sherlock Holmes!

Els alumnes es preparen per anar d'excursió a Vic, concretament a la Fageda d'en Jordà.

Les mestres escollirem un terren limitat per portar a terme l'activitat que explicarem a continuació. 

Farem la formació de grups de 5 alumnes i els donarem a cada grup un objecte perquè l'amaguin, que els portarem guardats en una maleta, i seran: una gorra, una cantimplora, una bandolera, una brúixola i un mapa. 

Un cop els objectes hagin estat amagats, cada grup haurà de trobar l'objecte que ha amagat un dels altres equips, i per fer-ho cadascú donarà indicacions per facilitar l'activitat.

D'altra banda, també treballarem els símbols, com per exemple la icona de picnic, ja que cada alumne tindrà assignada una zona on podrà amagar l'objecte que l'hi hagi tocat. Les zones que hem triat per cada grup són: picnic, lavabos, zona de cavalls, arbres i el punt d'informació. Estan bastant a prop un de l'altre, així no fem grans distàncies i ho tenen tot al seu abast.

Amb aquesta activitat intentem que els alumnes aprenguin a orientar-se, a treballar en grup i col·laborar, a conèixer els símbols i saber què volen dir i a tenir cura del medi ambient.

Joan Gasulla, Judit Pascual, Laura Rojano, Aldana Rodríguez

DIVERESES MANERES DE REPRESENTAR EL MÓN

Mitjançant els mapes podem transmetre diferents coneixements que donen sentit a la Geografia. No obstant això, podem també utilitzar altres mètodes per representar el món, com ara amb logotips, diverses imatges o mapes físics (on ens informen del temps setmanal). Per tant, hem d’aconseguir que els nens connectin  els seus coneixements previs amb els mapes o les diverses il·lustracions que els hi ensenyem.

           

Amb el logotip de l’ONU podem veure una manera de representar el món. Això vol dir que DARRERE DE CADA IMATGE HI HA UNA IDEOLOGIA. 

Com és un geograf? Què fa? Com i què treballa?

CONCEPTES CLAU DE LA GEOGRAFIA

L’espai, el lloc i el medi 

En primer lloc, l’espai connecta amb molts arrels d’aquesta assignatura, la Geografia. Així doncs, podem interpretar el món de maneres diferents.

Altre element que es relaciona amb l’espai és el lloc, que és un concepte interdependent. Tots dos junts, es poden treballar aspectes emocionals amb els alumnes. Com per exemple observar camps de futbol i observar les seves reaccions i opinions contrastant-les amb les de la resta de companys. Així doncs, podem parlar de MOLTS SIGNIFICATS d’espai lloc, depenen de cada persona. També, es poden treballar mitjançant aquests dos conceptes les dimensions més personals de cada individu.  

No obstant això, l’espai condiciona als éssers humans i, per tant, la Geografia en afecta, com ara les persones que fan natació  neden sempre per la dreta.

Per últim, un altre aspecte que es relaciona amb el lloc i l’espai és el medi. La definició de medi és tan ambigua que amplia molts significats. Per tant, LA GEOGRAFIA SE SITUA AL CENTRE D’AQUESTS TRES CONCEPTES I ELS RELACIONA.

Altres conceptes geogràfics importants són:

• L’ESCALAà Percepció
• L’INTERCONNECTIVITAT à Enllaçar diferents conceptes.
• PROCESSOS à Què fem les persones davant dels canvis de la natura?
• CULTURAà No tots els entorns són iguals. Diferents maneres de veure i diversos matisos.
• INDAGACIÓ à Està vinculada al pensament. Construir discursos mitjançant una metodologia pròpia. Fomentar les habilitats de pensament. 

ACTIVITAT PER PORTAR A L'AULA

EL MÓN A LA MEVA MOTXILLA

Els nens hauran d’extreure tots els objectes que tenen a la seva motxilla que porten cada dia a la classe a sobre de la taula. Un cop fet això, hauran de mirar l’etiqueta de cada cosa , anotant en un full apart on s’ha fabricat cadascuna d’elles. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes s’adonin dels diferents llocs on s’ha fabricat, cosa que permet que vegin que molts dels objectes que tenen i porten diàriament procedeixen de moltes parts del món.

Després de què cada nen hagi anotat el lloc de fabricació de tots els objectes, podríem fer una posada en comú i crear un mural amb tots els països que hagin sortit durant l’activitat.

Què fareu per promoure aprenentatges significatius de Geografia als vostres alumnes?

Com aconseguir un aprenentatge significatiu?

Com ensenyar els nous continguts? 

Abans de començar qualsevol tema relacionat amb la matèria, hem de conèixer les idees prèvies dels alumnes i ,a partir d’aquí , anant lligant diferents conceptes i construint nous sabers per  tal que puguin entendre i comprendre després l’assignatura correctament. És un procés mitjançant el qual es va perfilant i transformant els coneixements dels alumnes relacionats amb els continguts curriculars dels nens.

Quins objectius ens hem de plantejar com a docents? 

Els objectius que es tenen en compte durant l’assignatura es centren en reflexionar sobre la pròpia experiència del nen, ja que la Geografia està en contacte diàriament amb cada individu. Als éssers vius ens agrada el contacte amb el medi ambient, amb l’entorn i d’aquesta manera el recordem amb facilitat.

Per aquest motiu, hem d’incentivar als nens a exposar les seves experiències perquè aquesta matèria juga un paper fonamental a la vida quotidiana dels humans. La Geografia engloba a moltes idees i conceptes:

• Ciència
• Climogrames
• Món físic i cultural
• Fenòmens naturals
• Mapes
• Medi socia
• Terra, regió, paisatge
• Altres...

 Quines competències es fan servir?

Com a competència fonamental per tal que els alumnes aprenguin i el procés d’ensenyament sigui afectiu és la comunicativa. Mitjançant la interacció entre professor-alumne o alumne-alumne, permet als nens posicionar-se des d’altres punts de vista i adquirir nous coneixements.

    A més a més, es promou el treball cooperatiu, cosa que permet que els alumnes es socialitzin amb els companys, s’integrin i interactuïn entre ells amb la finalitat d’aprendre en conjunt.

EXPERIMENTEM!

Activitat Gàmbia

Una activitat que plantejaria per dur a terme dins l'aula amb els alumnes és la que vam analitzar a una de les sessions, el text de Gàmbia. A través d'aquest text els nens coneixen altres valors, hàbits i costums i, per tant, aprenen nous sabers culturals i socials. Així mateix, havien de representar a una família de Gàmbia i d'aquesta manera els nens són conscients que la manera de viure és diferent a les seves, és a dir, els recursos que tenen, l'alimentació, com conviuen, els seus entorns, etc. 

Diferents maneres d’ensenyar, diferents reptes

Cada nen és diferent, amb les seves característiques, necessitats i capacitats i és per aquest motiu que es converteix en un repte. Per aquest motiu, com a professors hem de tenir present que cada alumne és únic.  Cal destacar que per tal que els alumnes aprenguin i assoleixin els nous continguts hem de proporcionar-los una ensenyança de qualitat, dinámica i que puguin recordar-la.

DIVERSITAT DINS L'AULA? Aspecte positiu!

Per fer possible que els nens adquireixin aquests continguts els hem de proporcionar eines per tal de relacionar els continguts escolars amb les tasques a l’aula. Volem aconseguir la participació de tots i garantir el compliment dels objectius establerts. A més, hem de ser creatius i innovadors per tal de què els alumnes estiguin actius i motivadors a les sessions. 

LA GEOGRAFIA, MOLTES RESPOSTES.

La vaga, un acte de desobediència civil?

Què és una desobediència civil?

Desobediència o desobediència civil es defineix com l'acte de desacatar una norma de la qual es té obligació de compliment. També, pot definir-se com "qualsevol acte o procés d'oposició pública a una llei o una política adoptada per un govern establert, quan l'autor té consciència que els seus actes són il·legals o de discutible legalitat, i és duta a terme i mantinguda per aconseguir unes finalitats socials concret.

D’altra banda, els actes de desobediència civil busquen la NO afirmació d'un principi en l'esfera privada, sinó volen fer una trucada d'atenció a l'opinió pública sobre el fet que una llei o política sancionades per les autoritats estan infringint un principi d'índole moral.

Per tant, aquest acte l’entenem com a un moviment CONSCIENT, PÚBLIC i NO VIOLENT.

Així doncs, en relació amb l’encapçalament d’aquesta entrada: 

• Què és una vaga? 
• Per què es fan vagues? 
• Qui participa a les vagues? 
• Hi ha més d’una forma de fer vagues? 
• Hi ha formes de reivindicació socials alternatives a les vagues?

Primer de tot, el terme vaga pot tenir diversos significats però destacaré aquell que té relació amb la vaga que es va produir el passat 25 i 26 de Febrer a causa de l’aprovació de la llei establerta pel senyor Wert, anomenada ‘’3+2’’.  

Una vaga és una manera de protesta en la qual els seus participants s'abstenen de realitzar l'activitat que realitzen normalment en perjudici d'aquells als quals dirigeixen les seves reivindicacions o les seves queixes.

Per tant, la vaga d'estudiants, és una vaga en la qual els seus participants són estudiants, bé d'universitat o d'altres fases educatives. Les reclamacions solen estar lligades, però no exclusivament, al sistema educatiu. Algunes vagues d'estudiants perllongades han significat l'obertura de processos més importants com a revoltes o revolucions amb altres sectors de la societat, com he comentat al paràgraf anterior, la llei 3+2 afecta directament als alumnes d'universitat i a tots aquell que vulguin anar-hi en un futur. 

Aquesta nova llei que ha estat aprovada, es preveu que entrarà en vigor al setembre de 2015 i l'aplicació del qual seria optativa i selectiva. Personalment, considero que aquest fet afecta de manera negativa al sistema educatiu d'Espanya i pot generar greus conseqüències, cosa que el que s'aconsegueix establint aquesta llei és privatitzar l'educació. Actualment, amb la crisi que està patint tot el món, molta gent no es podrà permetre pagar la universitat i molt menys els màsters, ja que demanen de 8 milions d'euros cap a dalt. Em sembla vergonyós aquesta nova implantació i , per aquest motiu, s'ha generat la rebel·lió d'estudiants. 

Destaco aquestà pàgina web perquè em sembla bastant interessant i remarca aspectes rellevants sobre aquest tema i, a més, apareix un vídeo on apareixen alguns univesitaris explicant les seves situacions respecte a aquesta llei:  http://www.lasexta.com/noticias/sociedad/estudiantes-temen-3+2-wert-nuestros-titulos-seran-insignificantes_2015020300284.html

A continuació us penjo un vídeo on apareix un estudiant andalús que transmet un missatge al ministre d'educació José Ignació Wert, màxim responsable d'aquesta nova llei.  

HEM DE LLUITAR PELS NOSTRES DRETS COM A ESTUDIANTS I CIUTADANS!

La desobediència civil i la participació ciutadana a les aules de primària

Traslladar aquest tema a una classe d’Educació Primària no és gens fàcil, perquè és un tema molt complex per a que ho entenguin correctament els nens. Per aquest motiu, penso que el que s’hauria de fer és explicar als alumnes que és una vaga i una  manifestació per tal de corregir les seves idees errònies sobre aquest i perfilar el seus coneixements.

El que es podria generar a l’aula és un debat, on el nens participarien activament, en la qual adoptarien una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant amb l’objectiu d’argumentar les pròpies opinions contrastant-les amb la dels altres. Els nens han de ser conscients del perquè lluiten, del motiu pel qual s'ha generat aquest conflicte a la societat i defensar els seus drets com a estudiants i humans. 

Expectatives de l'assignatura

Presentació

Som els alumnes Laura, Aldana, Joan i Judit de la Facultat del Professorat UB, i estem estudiant Educació Primària, a segon grau de carrera. Per a l'assignatura d'aquest segon semestre ,que és Didàctica de la Geografia al grup  3A, se'ns ha plantejat elaborar un Portafolis on tots els alumnes haurem d'anar exposant diverses entrades en relació als temes que s'hagin tractat o portat a terme dins  l'aula i destacar allò més rellevant d’ells.

Com a futurs mestres hem de tenir clar una sèrie de conceptes perquè afavoriran la nostra dinàmica de treball en un futur, com treballar amb els teus companys de claustre, que aspectes haig d'avaluar dels alumnes, de quina manera ensenyem amb la finalitat de que els alumnes atribueixin significat i ho interioritzin, entre uns altres. Per tant, és important que els mètodes que utilitzem per ensenyar als alumnes siguin motivadors , perquè el principal objectiu és que el nen aconsegueixi els conceptes establerts i els adquireixi per després poder posar-ho en pràctica en un futur. 

Nosaltres com a futurs mestres ens plantegem diverses preguntes que són les següents:

1. Quin va ser el nostre aprenentatge a la Secundària de Geografia?
2. Què recordem d’aquest aprenentatge? El vam gaudir?
3. Què ens agradaria que hagués estat millor o diferent en aquest ensenyament? Per què no el recordem aquest aprenentatge?
4.  Hem tingut consciència de què us hagin ensenyat geografia? Per què pensem així, és a dir, el fet de recordar-lo o no?
5. Com us sentiu sabent que heu de donar classes d’allò que no recordeu?
6. Què creiem que us ajudarà a ensenyar geografia millor?
7. Com creiem que proporcionareu aprenentatges més significatius als nens?
8. Dibuix d’un mestre de Geografia.
   

Després d'haver compartit entre tots els companys les nostres experiències d'aprenentage, he pogut arribar a una conclusió. Aquesta és que l’ensenyament i l’aprenentatge de la geografia ha generat un impacte en la meva tasca professional, ja que a causa d'una ensenyança memorística no he pogut assolir correctament alguns conceptes i coneixements fonamentals d'aquesta assignatura. Tothom comet errors i per aquest motiu el meu objectiu en un futur és que els meus alumnes gaudeixin aprenent Geografia. Per tant, considero que cal destacar aquesta frase: Gaudir és un dret per tots i cadascun dels infants (DfES, 2003); excel·lència no és possible sense l’alegria (DfES, 2003)

Per tant, les expectatives que tenim d’aquesta matèria és aprendre diferents estratègies, tènciques o metodologies, en les quals em permetin poder arribar al procés d'aprentatge-ensenyament dels alumnes de manera més significativa. Aquest fet el volem aconseguir mitjançant la relació entre els coneixements previs dels nens i els nous continguts. Així doncs, establir un ensenyament significatiu, on els nens interioritzin el que és més rellevant amb la finalitat que ho recordin i tinguin una bona experiència. També, millorar les seves competències i capacitats de cadascun d'ells. A més a més, saber elaborar diferents recursos, ja siguin fitxes, activitats, entre d'altres i , per últim, promoure les TIC dins l'aula de forma adient.  

Com s'ha comentat a la classe, per obtenir un ensenyament de qualitat a l'aula a s'ha de transmetre la informació de manera que tingui sentit, activar el interès i la curiositat de l'alumnat pel tema que es treballarà, fer-los pensar i indagar. Un aspecte molt important és saber guiar la resolució de problemes, on el mestre ha de saber orientar els conflictes que es puguin generar dins l'aula i saber mediar-los de manera correcta. 

Rol del mestre

El docent té un paper molt important a l’aula ja que té l’autoritat i és el responsable del grup-classe. Els alumnes consideren al mestre com a un referent per a la seva vida quotidiana. A més, té un rol rellevant com a integrant de la situació d’interacció (triangle interactiu) . 

També , ha de planificar les situacions mitjançant l’elaboració d’una presentació significativa dels continguts,  d’aquesta manera posa en relació el que s’està dient o fent, o allò del que es parlarà, amb vivències, experiències i coneixements que els alumnes han adquirit fora de l’escola.  Considero que és fonamental establir una distància òptima entre els coneixements previs i els nous continguts evitant  la desmotivació deguda a una distància massa curta o massa dilatada. Així doncs, s'ha de conèixer  quins són els coneixements previs dels alumnes, per poder planificar els objectius finals de l’aprenentatge.

Per tant, el paper de la professora a l’aula és ser mediadora en el procés de construcció de significats, atribueix sentit al que aprenen els alumnes, orienta i guia l’activitat constructiva de l’alumne i assegura l’enllaç entre l’activitat mental de l’alumne i els significats que reflecteixen els continguts escolars.

Per una banda, la professora ha de fer participar als alumnes mitjançant preguntes de recordar, d’opinions, així doncs estimula la comunicació i crea un triangle interactiu.  

S'ha de realitzar  d'una manera en la qual s'aconsegueixi integrar als alumnes en el seu procés d’ aprenentatge al parlar de les activitats en curs, dels seus resultats o dels continguts que s’estan treballant utilitzant la primera persona del plural. Sobretot, saber reaccionar a les aportacions dels alumnes mitjançant de repeticions literals o reformulacions d’aquestes i utilitzar determinades formes lingüístiques. 

Tot seguit, és fonamental crear un clima de confiança,  respecte i donar plasticitat al procés d’aprenentatge, ja que a la classe pot haver-hi molta diversitat i, per tant,  tractar als alumnes segons les seves capacitats i les diverses situacions que es poden donar dins l’aula, ja que cadascú té enfocs diferents, el mateix passa amb els continguts escolars.

Un punt que considerem rellevant és fomentar  el treball cooperatiu a l’aula, és a dir, dur a terme treballs en grup. Aquest fet implica que hi hagi interdependència, que la nota de progrés sigui més en conjunt ,  i que el professor arriba a tots els alumnes més profundament.